|
|
DIRECCIÓ: Lluís Homar
|
MÚSICA: Lluís Vidal |
| ESCENOGRAFIA: Paul Berrondo |
IL·LUMINACIÓ: Xavier Clot |
| VESTUARI: Antonio Belart |
COREOGRAFIA: Máximo Hita |
| CARACTERITZACIÓ: Eva Fernández |
ASSESSORAMENT: Jordi Bosch, Anna
Lizaran |
| INTÈRPRETS: Pol Berrondo,
Jordi Bosch (Zowie), Núria
Cano, Àurea Márquez, Marc Martínez, Àngels Poch, Guim
Segarra, Lluís X. Villanueva |
| GIRA: Sant Cugat del Vallès
/ Figueres |
| Zowie és un policia
esquizofrènic que s'inventa una realitat pròpia,
fruit de la seva bogeria. La lluita de Zowie passa
per la mort i el dolor com a procès catàrtic per crear un
món millor. L'espectacle presenta un món desolador, en un
futur proper, on es barregen la crueltat, l'humor i la
violència. |
|
|
COM MÉS SEREM MÉS RIUREM
"Jordi Bosch es mou amb la destresa que li és característica
per aquesta maroma relliscosa que és Zowie, i ens fa
enyorar aquell Enric Ciampa que feia sonar els cascavells de
l'al·lucinació amb molta més versemblança que aquí". [Francesc
Massip: Avui, 21/11/97]
"ZOWIE" Y LOS
ESPEJISMOS "Lluís Homar, en fin, ha asegurado el
buen trabajo de los intérpretes principales de Zowie,
con dos figuras poderosamente destacadas: la de Jordi Bosch,
en el papel de policía exterminador y alucinado que encarna
con absoluta, inquietante convicción, y la de Àngels Poch,
ejerciendo de veterana prostituta en un trabajo soberbio,
pienso que inmejorable, y que ensancha el territorio de su
sorprende versatilidad". [Joan-Anton Benach: La Vanguardia,
21/11/97]
"Jordi Bosch (Zowie) y Àngels Poch (madre /
prostituta), los más veteranos, alcanzan los mejores momentos
de la pieza". [Pablo Ley: El País, 21/11/97]
UN
ESPECTÁCULO INQUIETANTE: "Convincentes las
interpretaciones de Jordi Bosch en el policía exterminador
(un personaje díficil e inquietante) y de Àngels Poch, que
crea una vieja prostituta de gran impacto; eficaz el policía
que recrea Lluís X. Villanueva y humano (el que más en el
escenario) el doble personaje (hermano/travesti) que encarna
Marc Martínez". [Gonzalo Pérez de Olaguer:
El Periódico, 22/11/97]
UN JUSTICIERO EN EL LLIURE:
"Y atractiva es la interpretación, con algunos, muy buenos
trabajos, empezando por el de Jordi Bosch, en un personaje muy
distinto a todos los que hasta ahora ha interpretado". [Gonzalo
Pérez de Olaguer: La guía del ocio, novembre de 1997]
LA POR DEL MOSSO D'ESQUADRA DAVANT
DEL TRAVESTÍ: "Zowie està molt ben
dirigida per Homar, que s'ha posat totalment al servei de
l'obra, podant alguns passatges massa pomposos i/o redundants
i fent tot el possible per acostar-la al públic, i
compta amb un grapat d'actors que juguen a fons i
aconsegueixen donar veritat i força (o veritat i gràcia) als
seus personatges, però lamento dir que entre ells no hi ha
Jordi Bosch. Atenció: no dic que Jordi Bosch no jugui a fons
sinó que juga a un joc que no és la seva lliga. Dit d'una
altra manera: haver-lo escollit a ell per a Zowie és un miscasting
dels que fan època. Convé estendre's una mica sobre el tema,
perquè potser és un prejudici meu. Jordi Bosch és això tan
difícil de trobar que es diu un actor de comèdia; un
actor de comèdia que, per descomptat, pot arribar a la
tragicomèdia, com va demostrar en el Ciampa d'El barret de
cascavells, primera direcció d'Homar. Un actor de
comèdia que, per sobre de tot, és el bo de la funció. L'heroi
positiu. Per què? Perquè Jordi Bosch té un altre do de
Déu: el Bon Rotllo Instantani. Entra en escena un personatge
interpretat per Jordi Bosch i saps inmediatamnet que ha entrar
un bon paio, una persona decent, i costa moltíssim -com a
mínim a mi- veure'l com un canalla. El podria arribar a veure
com un canalla elegant, de l'estil de Cary Grant a Sospecha,
però fixin-se vostès que és l'únic canalla que va fer Cary
Grant en tota la seva carrera. Per què? Perquè era un miscasting
i Hitchcock, que no era tonto, sabia que a Cary Grant
no li anaven aquests personatges. I llestos. Lluís
Homar, en canvi, sembla que troba un plaer lleugerament
pervers a repartir-li a Bosch papers a contrapeu:
primer el va disfressar de Pocahontas a Els bandits
i ara el vesteix de Robocop (amb el barretet d'Apemantus a Timó
d'Atenes), li engalta una mega-pipa que ni les
de Acción mutante i li fa recitar uns parlaments que
li queden (sí, mai millor dit) com a un Sant Crist dues
pistoles. Amb tot el meu respecte, amb tot el meu afecte
envers Jordi Bosch: el veig vestit així, parlant de purificar
la ciutat i protegir la seva imaginària germaneta, mirant el
buit, i em resulta inevitable pensar en un mosso
d'esquadra, una bellíssima persona, al·lucinant després
d'haver-se pres deu copes d'Aromes, o de barrejar Bailey's amb
aigua tònica. I potser sí, potser aquest personatge hauria
resultat més creïble així, sense futurismes ni vestits de
Robocop; si la funció s'hagués anomenat La por del mosso
d'esquadra davant del travestí. Cal dir, en honor a la
veritat, que a l'última part de la comèdia Jordi Bosch pitja a
fons l'accelerador i arriba a donar-nos espurnes de la pretesa
puresa, de la commovedora bogeria que hauria de tenir el
personatge (...)." [Marcos Ordoñez: Avui - 24/11/97]
|
|
Jordi Bosch: Zowie [Butlletí de
l'Associació d'Espectadors del Teatre Lliure - març 1998]
"El personatge diríem que és una persona molt
introvertida, sola, que té la seva veritat absoluta i a partir
d'aquesta veritat absoluta ell, quan es troba acorralat i veu
que no té sortida i es troba pressionat o que té la gent en
contra, decideix treure-se'ls de sobre per una qüestió de
supervivència. És una llàstima perquè les intencions d'aquesta
persona són bones en el fons. Li agrada fer el bé, tenir cura
del germà i de la seva germana. Té intencions bones però estan
mal encaminades".
El Teatre Lliure recrea la croada cruenta
d'un policia esquizofrènic [El Periódico -
16/11/1997]
"Zowie", protagonitzada per Jordi Bosch,
barreja crueltat, humor i violència
"(...) Potser Jordi Bosch no afronta el
personatge més difícil de la seva carrera, però sí el més
singular. “És molt lluny de tots els tipus que he fet”,
reconeix. Agraeix sobretot a Lluís Homar els ànims que li ha
donat. I asegura: “M’hi he implicat totalment i encara no sé
quins resultats n’obtindré”. De Zowie diu que és un home que
té les seves pròpies veritats absolutes i que davant d’això,
l’espectador ha de ser més tolerant. “Zowie diria que qui
no comulgui amb la seva veritat està en contra seu”.
Bosch explica que l’autor de l’obra el defineix com un ser
esquizofrènic que té la intenció d’arreglar el món. “També
té alguna cosa de visionari, és un home convençut que pot
arreglar el món i ho ha de fer”, explica l’actor.
Ni al director de Zowie, Lluís
Homar, ni al protagonista, Jordi Bosch, els és fácil definir
el personatge. “Es podria dir que és un visionari que vol
canviar el món”, resumeix l’actor. Homar s’apunta a la
tesi de l’autor, que el veu com un esquizofrènic obsessionat a
crear un nou món.
Bosch i Homar elogien la personalitat de
l’autor Sergi Pompermayer en aquesta obra. “El viatge de
la lucidesa a la bogeria que fa Zowie és, teatralment
parlant, una aventura apassionant”, asegura el director
del Lliure. L’actor, per la seva banda, destaca la força que
tenen els altres personatges de la història. Diu
d’ells que són víctimes de la societat i que reflecteixen en
els seus comportaments les tensions quotidianes i la soledat
en què viuen, malgrat els intents de comunicació que fan
tots plegats".
|
