Promiscuïtat de gènere: "L’opció d’abocar tot el doll narratiu de la novel·la a l’embut d’un monòleg és arriscada, però si l’entoma un actor com Jordi Bosch val la pena córrer el risc. És notable el catàleg de recursos que el muntatge acull per reproduir la narració, projecció d’opacs inclosa, i resulta màgica l’aparent simplicitat amb què Bosch encarna els diversos personatges de la novel·la." [Màrius Serra: La Vanguardia, 25/05/2019]

Jordi Bosch ante el tablero de Zweig: "Bosch domina un texto muy difícil de memorizar. Aquí no se trata de dar la réplica a otro personaje sino de ir de un pensamiento a otro, de una voz a otra… El gesto es suficiente para caracterizar a los protagonistas. Y Bosch lo consigue. De la aparente frivolidad mundana del trasatlántico que navega de Nueva York a Buenos Aires a la torturante soledad de un interrogatorio en Viena. De la vida confortable del 'mundo de ayer' a la ansiedad de la tragedia totalitaria. Todo eso subyace en cada gesto, en cada ademán del actor. Le vemos pasar de la mundanidad risueña al desasosiego. Bordear la locura con el cuello de la camisa desabrochado y el rostro perlado de –auténtico– sudor." [Sergi Doria: ABC, 29/05/2019]

Qui guanya la partida d'escacs: "L’actor sap posar-se a la pell de cada personatge amb encert, mostrant unes formes de parlar i de moure’s diferents en funció del personatge que adopta en cada cas, i això facilita el seguiment de l’obra." [David Bueno: Núvol, 29/05/2019]

La tortura que va trasbalsar Stefan Zweig: "Aquest és el material amb què Jordi Bosch afronta el seu primer monòleg, en una efectista proposta escènica d’Iván Morales, que es podia esperar que fos més atrevida. Morales ha fet una versió fidel a l’original en la qual ha volgut combinar les indubtables aptituds de Bosch per a la comèdia amb el trencament dramàtic que nia en el relat principal. (...) Bosch aixeca el vol justament amb la cara amarga, amb l’angoixa d’un home amb un difícil equilibri mental." [Santi Fondevila: Ara, 30/05/2019]

La partida d'escacs: "[Bosch] assumeix tots els personatges, alguns irreconeixibles com el magnat McConnor, reduit a caricatura de vodevil, despullat de la seva violència de classe. Estressant i aleatori exercici de tots els registres interpretatius que aquestgran actor pot mostrar. Si Morales volia subratllar que Bosch és excel-lent en tots els estils i gèneres, l’objectiu s’ha aconseguit amb escreix." [Juan Carlos Olivares: Time Out Barcelona, 05/06/2019]

Un talento excepcional: "A partir de la novela de Stefan Zweig, Iván Morales dirige a un asombroso e insólito Jordi Bosch. El actor se desdobla en todos los personajes, valiéndose de una inmersiva puesta en escena con fuerte significación estética para el desarrollo de las figuras protagonistas. (...) El intérprete sabe cómo mostrar este exilio y aislamiento, así como sus secuelas emocionales sin olvidarse en ningún momento de los requerimientos y características de la pieza. Un desdoblamiento en todos los personajes convocados, protagonistas y no, cuya mutación puede llegar a confundirnos en algún momento puntual, pero que crece y alcanza cotas importantes y elevadas cuando se acerca al Señor B. Conmovedor y escalofriante. Maestro de ceremonias y gran impulsor y receptor de los constantes cambios de la puesta en escena. Consigue transmitirnos el miedo y temor de las tribulaciones de los personajes de un modo muy potente, cercano al terror psicológico. Difícil y arriesgada labor, de la que celebramos tanto el resultado como la aproximación." [Fernando Solla: En Platea, 05/06/2019]

'Tour de force' del gran Jordi Bosch: "[Morales] Ha jugat fort al posar-hi, per moments, dosis de comèdia i un embolcall cuidat, amb una escenografia, il·luminació i espai sonor rutilants, a un text dramàtic fora de mida. Surt airós de la decisió. En primer lloc, perquè a veure qui renuncia a explotar tota la paleta interpretativa de Jordi Bosch. És un actor que, per igual, es mou entre la comicitat del pallasso hilarant i l’aire tràgic d’un actor shakesperià. (...) Bosch li correspon exercir de narrador i la resta de rols. Del tour de force, en el qual no falten fins i tot uns passos de ballarí, surt amb un 10." [José Carlos Sorribes: El Periódico, 07/06/2019]

Jugando en otro tablero: "Jordi Bosch, proteico, encarna a todos los personajes. (...) como un maestro de ceremonias irónico que anuncia su fijación con el tema de los monomaniacos. Domina el arte de hacerse escuchar (y meterse al público en el bolsillo): creo que no le hace falta caricaturizar la figura de McConnor. (...) En pocos minutos, pues, Bosch se desdobla en el presentador, el magnate, el camarero que facilita información y, sobre todo, en Mirko Czentovič, el campesino analfabeto que se ha convertido en un campeón mundial de ajedrez. (...) Al fin, algo que ha roto la nada. La gran pregunta: ¿cómo puede ser alguien su propio adversario? Ese es el mayor reto de B, por el que deberá pagar un precio. Y la mejor parte de la historia. Y de la interpretación de Bosch, que llega al final del pasado de B, para abrir la puerta de un nuevo reto. (...) Con algo de carrusel de espejos, con un Jordi Bosch que pasa sabiamente de la comedia a la locura, pero al que quizás le falte algo más de calambrazo." [Marcos Ordóñez: El País, 08/06/2019]

teatre menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch