El millor Lluís Pasqual és italià: "El Jordi Bosch més histriònic mana en els dos textos, sobretot en el breu Home i senyor i en gran part de La gran il·lusió." [Santi Fondevila: Ara, 03/04/2016]

Un inspirat Pasqual: Home i senyor. Vet aquí una paròdia governada de capapeus per un personatge de nom Gennaro De Sia i interpretada perillosament per Jordi Bosch. Doneu a aquest actor el paper per a una paròdia ben escrita i assistireu a una actuació que depassa els límits de l’ofici teatral per assolir la categoria de fenomen insòlit. Bosch és la fúria desfermada, incontinent, i l’energia que es lliura a glopades trepidants, cada cop més generoses. I és també la caricatura que flirteja amb un paroxisme grotesc, provocador,d’efectes hilarants incontenibles. El Bosch còmic fa de l’excés virtut amb aquella passió extrema que desafia la més bona salut arterial." [Joan-Anton Benach: La Vanguardia, 03/04/2016]

Renunciar a tancar el cercle virtuós: "Si Bosch treu brou de cada rèplica enginyosa i que fa dringar, Ramon Madaula sap mostrar un divertit (i tràgic) personatge." [Jordi Bordes: El Punt Avui, 06/04/2016]

Pasqual serveix un gran De Filippo: "Jordi Bosch i Ramon Madaula, sense desmerèixer la resta del repartiment, exerceixen de grans napolitans. És tanta la seva adaptació a l’esperit dels seus tragicòmics personatges, que semblen directament arribats d’aquella Nàpols de postguerra que tan bé dibuixen aquestes comèdies. En la primera entrega, Genaro de Sia (un descomunal Bosch, de desbordada comicitat) posa fins a l’extrem la caricatura deliberadament grotesca durant els assajos de la seva companyia al vestíbul d’un hotel. (...) Otto Marvuglia (una altra vegada un gran Bosch) és el típic entabanador, assistit per Zaira (una suggestiva Mercè Sampietro), que amb els seus trucs acabarà fent creure al que vol deixar-se enganyar que la il·lusió és més assumible que la realitat." [César López Rosell: El Periódico, 06/04/2016]

L'il·lusionista Eduardo de Filippo: "Hem vist Jordi Bosch en moltes obres de teatre en la seva dilatada carrera, però de totes les cares que té l’actor aquesta és la més rodona en tots els sentits, satiritza el món del teatre i dels actors, poques vegades es veu un actor tan desimbolt en la seva salsa. (...) A la segona obra el duel entre Jordi Bosch i Ramon Madaula acaba en taules, dos grans còmics en la seva interpretació més completa." [José Antonio Aguado: Diari de Terrassa, 06/04/2016]

La gran ilusión: "El reparto está presidido por Jordi Bosch, visceral, exorbitado, incontinente, poderoso que se desmadra muy a gusto y de modo divertido –quizá a veces excesivo– en el papel del mago y director del embrollo y por Ramon Madaula –impecable–, el marido engañado." [María José Ragué-Arias: El Mundo, 07/04/2016]

Realitat i il·lusions: "Jordi Bosch, immens, surt a les dues parts de l’espectacle. (...) Bosch i Madaula resulten magistrals en els seus papers i fan plànyer que aquests grans actors nostres no hagin florit en un context més adient i amable amb les arts escèniques." [Júlia Costa: Llegir en cas d'incendi, 06/04/2016]

A teatro con Eduardo: "Al capdavant d’ambdues obres hi ha un Jordi Bosch més histriònic que mai repartint joc fins que a l’última escena de la segona un impressionant Ramon Madaula, fins al moment servidor de la comèdia i del protagonista, el mag Otto Marvuglia, agafa les regnes de la funció introduint un fenomenal sentit tràgic amb imatge final beckettiana inclosa i posant un fermall d’or a aquest deliciós viatge a Nàpols. (...) [Bosch en] aquest De Filippo està, com es diu, 'en su salsa'." [Santi Fondevila: Time Out, 07/04/2016]

La fantàstica il·lusió del teatre: "Linterès per la màgia, lexageració còmica (interpretada excel·lentment en els dos papers que fa Jordi Bosch) els matrimonis amb problemes, la inspiració en Pirandello, la bogeria. Tot junt culmina aquest viatge teatral tan ben representat, amb una molt bona direcció de Pasqual, amb una posada en escena molt bonica." [Roger Rosich: Núvol, 07/04/2016]

El gran juego: "Jordi Bosch, un rey de la comedia, corre con el reto de interpretar a Otto Marvuglia, personaje fascinante y siniestro: nada le dibuja mejor que el terrible truco del canario, eje tan metafórico como real de la función. Bosch está siempre brillante, pero en algún momento me pareció que buscaba en exceso la risa, y quizás le convendría algo de freno. Me gustó mucho más el difícil equilibrio entre malignidad y compasión del último acto (como si mezclara a Gassman con De Sica), aunque entiendo que para llegar ahí ha de mantener la función alta a fin de que el público no se entenebrezca antes de tiempo." [Marcos Ordoñez: Babelia, 09/04/2016]

Reencuentro feliz con De Filippo: "En esta versión, Lluís Pasqual ha sabido coser ese hilo de plata de la mano de Jordi Bosch y con la inspiración cómica de Els feréstecs. (...) En la media hora de Home i senyor –ese ensayo de una compañía de medio pelo– el personaje de Bosch repitiendo con voz impostada el texto nos recordó al Fernán Gómez de El viaje a ninguna parte. (...) La conversación entre el policía (Marc Rodríguez) y el ilusionista, un Jordi Bosch cuyo tono de voz evoca en algún momento al añorado Saza." [Sergi Doria: ABC, 12/04/2016]

teatre menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch