Espléndido mano a mano de Vilarasau y Bosch en la Villarroel: "Jordi Bosch transmite ese volcán emocional interior de forma admirable. (...) [Vilarasau] Forma con Bosch una espléndida pareja protagonista que defiende el colosal duelo teatral con gran oficio, talento e inspiración. No dejen de ir a ver la función." [Javier Pérez Senz: El País, 30/11/2020]

Sobre les (nostres) pulsions més animals: "Com que Ivan Morales té a la seva disposició dos talents consagradíssims com Jordi Bosch i Emma Vilarasau, els personatges s’emmotllen perfectament a les seves armes interpretatives. Els vicis i tics inherents en uns i altres, el director els poleix, els dona matisos per tal de fer bascular la contenció i l’esclat de les emocions. Vilarasau no està tan cridanera, però la intensitat de la seva ràbia està sempre en augment i Bosch recrea un ampli ventall d’emocions: el despistat, l’enamorat, l’incomprès, el ploramiques, el comprensiu o el desesperat entre molts altres. Però els moments de contenció d’un i l’altre són els que millor ajuden a tensar la corda per arribar al fatal desenllaç." [Martí Figueras: Núvol, 09/12/2020]

La incontrolable naturaleza de la sexualidad humana: "Importante lo que un actor con armas interpretativas cómicas consolidadas pueda aportar a este rol y Bosch consigue transmitir esta diatriba interna y juega un pulso persistente e intenso entre lo que Martin muestra y, sobretodo, lo que oculta. Un trabajo que exuda el secretismo culpable en el que se sume el arquitecto. Ante los demás y hacia sí mismo. ¿Cómo mostrarse firme para expresar algo que ni uno mismo acaba de comprender? Entre la zozobra propia del (anti)héroe trágico y transgresor y víctima al mismo tiempo de una situación que no puede controlar, el actor logra inducirnos a ese estado taciturno y semiconsciente a través de una mirada perdida capaz de ilustrar lo que las palabras callan hasta recrear un mundo interior no por silencioso menos complejo. Una progresión que en algunos momentos puede parecernos abrupta pero que sin duda responde al carácter alterado y sobrepasado por la ilusión de un amor no por (¿imposible?) menos ensimismado." [Fernando Solla: En Platea, 18/12/2020]

La tragèdia dels foscos desitjos de l’amor: "En Pou hi havia, s’intuïa, aquest sentiment de tràgica innocència que no acaba de treure el cap en un Jordi Bosch un pèl ingenu a l’inici i que creix abastament quan esclata la confrontació de Martin amb Stevie, la seva dona." [Santi Fondevila: Ara, 18/12/2020]

La cabra, o qui és Sylvia: "Jordi Bosch i Emma Vilarasau formen un altra mena de tàndem interpretatiu del que formaven Josep Maria Pou i Marta Angelat. A Emma Vilarasau ja li va bé el nervi encès irrefrenable i a Jordi Bosch també ja li va bé entomar la pedregada sense acabar de perdre mai els estreps. Els dos, però, van de menys a més, en tensió en augment, seguint el fil conductor d'Edward Albee que porta els protagonistes a la desintegració moral de parella consolidada sota la metàfora de la zoofília que, en llenguatge teatral, tan a flor de pell, acaba sent més simbolista que realista." [Andreu Sotorra: Clip de teatre, 17/12/202]

Emma Vilarasau, imperial: "Bosch, mentrestant, també arriba a dalt de tot en les seves volcàniques escenes compartides amb la que també és la seva dona a la vida real. Elegir el matrimoni protagonista semblava cantat en aquesta ocasió, malgrat que estiguem acostumats a veure Bosch en un altre tipus de personatges." [José Carlos Sorribes: El Periódico, 18/12/2020]

Adivina quién viene esta noche: "Al principio pensé que Bosch parecía, como siempre, demasiado buen tipo para el papel, pero quizás lo mejor sea su aire de inocencia, sus altibajos, su ir a por todas. No solo es sexo: jura estar enamorado." [Marcos Ordoñez: El País, 17/12/2020]

teatre menú principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch