PUTXINEL·LIS
Tenia uns vuit anys, més o menys, suposo, i a les fires de Mataró venien els putxinel·lis, les titelles del Didó; i recordo que, això, cada dia durant tota la setmana, cada dia volia que m’hi portessin a veure’ls perquè... em fascinaven. Era... una cosa brutal veure aquells putxinel·lis i d’anar-hi cada dia i cada dia i durant... i els altres anys també hi tornava, doncs, ens vam arribar, doncs a fer, clar, els pares van arribar a conèixer la família, en aquest cas era la senyora, la viuda del Didó i... es van fer tan tan amics que vam arribar aconseguir entrar a darrera on es feien les titelles i va ser el meu moment més màgic perquè, clar, era entrar per aquella porteta i veure tota l’estiba de putxinel·lis penjats, els decoradets, i va ser un moment, va ser un moment fantàstic. Aquest és un dels meus primers records que encara m’han anat acompanyant molt temps i la meva passió era tan gran que, clar, llavors, clar, el meu pare me’n va fer, em va construir un teatre bastant gran de titelles i jo... el teníem muntat en allà i els hi feia titelles als meus germans i... mira.
LLIBRES
No sóc bon lector, perquè sempre trobo excuses per no llegir... En canvi, els bons lectors troben excuses per llegir. En canvi, sí que m’agrada molt la poesia i el meu preferit, i de tanta i tanta i tanta gent és el Miquel Martí i Pol i un dels llibres, trobo, poc coneguts és la seva autobiografia novel·lada i molt poètica que és el Joc d’escacs. A partir d’aquí em van venir ganes de dir-la en veu alta, la poesia, que és la seva finalitat última, per sentir-li i escoltar-la i vam fer l’espectacle l’Espai pel somni i combinàvem la prosa poètica amb el Llibre de les solituds.
CINEMA
Cabaret, una pel·lícula dels anys 70 i em va impactar molt. Al primer moment em va impactar... pel musical, per això. I després, amb els anys que l’he anat veient, també un creix i llavors hi veus les capes, la... el que realment hi ha a dintre, que a partir del cabaret doncs tota la pujada del nazisme, tot lo que ens ve a dir. Interessant.
MEDICINA
M’agraden els hospitals. Sí, sí. Les bates blanques… els laboratoris… els quirófanos... Sí, sí, de sempre. De fet, jo anava per medecina. Havia començat a estudiar-la, però ho vaig canviar pel teatre. De fet, no és tan estrany, perquè Txèkhov era metge i el... la medecina de l’actor seria el disseccionar l’ànima humana, no? Entrar dintre de com estem fets.
LA CRISI DELS 40
Doncs sí. Tinc 43 anys, diuen que és l’edat que comença la madures i... i... i... les crisis dels quaranta. De fet, t’hi trobes, eh? I més que crisis, comences a entendre que és una edat que estàs al mig, fas balanç, balanç una miqueta de vida, comences a mirar enrere i dius: “mira tot el que has fet” i mires endavant i: “mira tot el que queda per fer!” HA HA HA
LA SALA CABANYES
Aquesta és la tramoia de la Sala Cabanyes de Mataró, el meu primer teatre, el lloc on jo vaig començar; els meus primers passos amb els emblemàtics Els pastorets. Els pastorets de Mataró. Hi veieu un teatre que viu, viu perquè realment la seva ànima i el seu motor són Els pastorets.
“Aleshores aquesta finca tornarà a ser una terra pròspera, feliç, rica, esplèndida” LOPAKHIN a L’hort dels cirerers, d’Anton P. Txèkhov
Durant l'entrevista, un s'adona que Jordi Bosch té una faceta còmica que no li han explotat prou. Gesticula tant com ho fa Lopakhin, el seu personatge a "L'hort dels cirerers": cara, ulls, mans i braços... tot es mou al mateix temps que parla. Amb un somriure a la boca i un gest modest, assegura que no se sap explicar bé. Però, en realitat, el que passa és que vol dir moltes coses. El Lliure ha estat la seva escola -hi ha actuat en més d'una trentena d'obres-; Lluís Pasqual és el director que més l'ha marcat, i la televisió, el mitjà que li ha donat més popularitat. "Per sort, diu, en un moment en què la meva professió teatral estava consolidada".
ACTOR DEL LLIURE
Als 14 anys vaig fer uns pastorets. Però no vaig trigar gaire a participar en el teatre independent. Era un moviment compromès i social que es feia en temps de la Transició. L'any 79 vaig donar el salt professional a Barcelona i el 83 vaig actuar per primer cop al Lliure: era un policia a "Advertència per a embarcacions petites", dirigit per Carles Gandolfo. Tot el que sé de teatre ho après al Lliure, on persones com en Fabià Puigserver, en Lluís Pasqual, l'Anna Lizaran i en Lluís Homar m'han fet estimar la meva professió.
CANVI DE CASA
A "L'hort dels cirerers", una família ha de deixar casa seva per necessitat i perquè la compra una altra persona. No és el cas del Lliure: no l'ha comprat ningú però, igual que es desprèn del text de Txèkhov, viu un canvi d'etapa. S'acaba una cosa i en comença una altra i, sigui com sigui, hem de tirar endavant, per millor o per pitjor. El futur sempre és incert, però en tots els casos hem d'afrontar-lo amb optimisme.
UN PAGÈS ENRIQUIT
Lopakhin diu d'ell mateix "sóc pagès, fill de pagès, una bèstia" i sap que per molts diners que tingui no arribarà mai ser com la família de Liubov Andrèievna. No tindrà mai la classe que té aquella gent, a qui ha admirat des que era petit... Però és un persona pragmàtica, que en certa manera té una premonició sobre el que seran els nous temps.
Interpretar Txèkhov és molt difícil. El problema és mostrar totes les capes humanes d'una persona. Si agafes un Shakespeare, la paraula es converteix en matèria. En canvi, Txèkhov no es basa en les paraules, sinó en els sentiments i en les contradiccions de les persones.
UN ACTOR POPULAR
M'agrada molt fer televisió, perquè és el germà petit del cinema. Ben feta, pot ser una feina molt maca. Nissaga de poder porta cua i de vegades m'agradaria ser un més al carrer: que la gent no em mirés, ni em parés, ni em demanés autògrafs, perquè m'agrada molt la intimitat. Però ja se sap: "Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era".
PROJECTES
Ara que començo a entendre una mica l'ofici, penso que m'agradaria dirigir. A vegades veig la feina d'altres i m'adono que tinc propostes i visions diferents dels personatges. En tant que iniciativa pròpia, la cosa més meva és un espectacle de Martí i Pol, que es diu Espai pel somni, amb la Nina i el percussionista Àngel Pereira. El farem al Lliure dintre del Grec.
l'hort dels cirerers | menú principal
© La pàgina d'en Jordi Bosch