Tots eren fills meus: "Avesats a veure Bosch en papers còmics, aquí està descomunal, abraçant l'escena, el jardí de casa dels Keller, omplint-ne cada racó, fins i tot els cervells de tots els personatges. (...) Tots eren fills meus és un desafiament per als intèrprets, una muntanya russa emocional que no dona descans. Bosch juga a la tebiesa, com Benito." [Andreu Gomila: Time Out, 24/02/2023]

El secret de la pomera esqueixada: "Deia al principi que el Teatre Lliure és més 'Lliure' amb obres com aquesta. La presència de dos dels protagonistes, l'actriu Emma Vilarasau i l'actor Jordi Bosch, el matrimoni Keller, empremta del Lliure, segurament que ho fa més visible. Els dos tenen una de les interpretacions en parella més brillants —Jordi Bosch commemora quaranta anys trepitjant el Lliure— i els dos passen de la presumpta vida feliç benestant —tot passa en un jardí de gespa que recorda l'obra Capvespre al jardí de Ramon Gomis— a la tensió i el màxim clímax de la tragèdia." [Andreu Sotorra: Clip de teatre, 22/02/2023]

Un magnífic exemple de teatre realista de permanent actualitat: "Jordi Bosch evita qualsevol gir cap a la comèdia en un difícil paper dramàtic que amaga més del que ensenya." [Santi Fondevila: Ara, 25/02/2023]

Tot canvia menys la guerra: "'Jo faig negocis', diu Joe Keller, interpretat per un enorme Jordi Bosch, i aquesta frase ens ressona ja fora de la sala i l’endemà i l’altre." [Gemma Sardà: La Vanguardia, 25/02/2023]

Els herois caiguts de Miller i el Teatre Lliure d’abans: "Els intèrprets, encapçalats per dos històrics del Teatre Lliure com són Jordi Bosch i Emma Vilarasau, duen a terme una tasca brillant. Bosch i Vilarasau encarnen el matrimoni Keller (Joe i Kate) i gràcies als seus vastos recursos dramàtics, tots dos omplen l’escena de naturalitat i patetisme a parts iguals." [Jordi Vilaró Berdusan: Núvol, 01/03/2023]