"Les noces de Fígaro"

de P.A. Caron de Beaumarchais

Teatre Lliure, del 7 de febrer al 25 de juny de 1989

LAS BODAS DE FÍGARO > gira per l'estat espanyol, 1993/94

DIRECCIÓ i ESCENOGRAFIA: Fabià Puigserver	AJUDANT DE DIRECCIÓ: Xicu Masó
TRADUCCIÓ: Francesc Nel·lo	IL·LUMINACIÓ: Xavi Clot
VESTUARI: César Olivar	COREOGRAFIA: Montse Lloret
MÚSICA: Josep M. Arrizabalaga
INTÈRPRETS "NOCES": Rafael Anglada, Jordi Bosch (Comte Almaviva), Rut Descals, Lluís Homar, Anna Lizaran, Blai Llopis, Alfred Lucchetti, Joan Matamalas, Santi Ricart, Enric Serra, Carlota Soldevila, Artur Trias, Emma Vilarasau INTÈRPRETS "BODAS": Jaume Bernet, Jordi Bosch (Conde Almaviva), Rut Descals, Pep Guinyol, Lluís Homar, Anna Lizaran, Blai Llopis, Alfred Lucchetti, Mónica López, Joan Matamalas, Santi Ricart, Enric Serra, Carlota Soldevila
PREMIS: Millor obra (1994) - crítica teatral de Madrid
GIRA "NOCES": 1989 > Reus (29-30/06/89) / Almagro [Claustro de los dominicos] (09-10/07/89) / Maó (01-02/09/89) / Palma de Mallorca (08-09-10/09/89) 1992 > Teatre Grec [BCN], del 28 de juny a l'1 de juliol / Sevilla [Teatro Lope de Vega], del 13 al 16 d'agost 1993 > Düsseldorf (2) / Stuttgart (2) GIRA "BODAS": 1994 > Saragossa (4) / Logronyo (2) / Pamplona (2) / Gasteiz-Vitòria (2) / Barakaldo (3) / Santiago de Compostela (2) / A Coruña (2) / Valladolid (2) / Donosti (2) / Madrid [Teatro La Comedia], del 16 de setembre al 30 d'octubre / Bilbao (4) / Soria / Segovia (3) / Ciudad Real / Còrdova (3) / Albacete / Toledo (2) / Cuenca (2) / Alacant (2) / Múrcia (3) / València [Teatre Principal] (6), del 13 al 18 de desembre

"Més de dos-cents anys d'història ens separen del moment en que naixia a París aquest magnífic testimoni de la comèdia humana que són 'Les noces de Fígaro' o 'El dia boig', gran text del segle XVIII i del teatre universal. Ha corregut, des d'aleshores, molta tinta i molta sang. 'Les noces de Fígaro' és, certament, una obra marcada històricament i, a primera de vista, pot semblar ingènua, pueril o simple 'divertimento' superat". Fabià Puigserver

AIRE DE LIBERTAD: "Hay que ver, y aplaudir, a ese Jordi Bosch (el conde de Almaviva), que si bien nunca será un grande de España (para eso hay que ser Vittorio Gassman, el de La escapada, el Almaviva ideal), demuestra en ese espectáculo su gran condición de actor cómico, un cómico con autoridad y presencia, con un rostro y unas manos, sobre todo con unas manos a las que uno no confiaría su vajilla, como no la confió en su día a las de Peter Sellers". [Joan de Sagarra: El País, 10/02/89]

"Una comedia de estas características exige un reparto muy ajustado, del que pudo disponer el director del Lliure y al que ha sabido sacarle el máximo partido. Así, es justo señalar el espléndido trabajo de Jordi Bosch -imponente toda la noche-, Lluís Homar -en su monólogo encontró su mejor momento-, Emma Vilarasau -un derroche de guiños, frescura y jovialidad- y Anna Lizarán, que pasea por ese patio/hacienda andaluz inventado por Puigserver, su calidad y su temple teatral". [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 10/02/89]

"Quant a Jordi Bosch i Emma Vilarasau, en qüestió de dos o tres anys han passat de ser grans promeses a grans realitats: el primer compon un Alamaviva commovedor i divertidíssim, amb una gràcia irresistible i una habilitat per col·locar la rèplica en el to i el tempo com només es dóna en el gran teatre, o en la comèdia americana. És un actor que, com la Lizaran, sempre et deixa amb ganes de més: haguessin estat parella perfecta a una impossible versió teatral de House of Games de David Mamet, i si jo fos promotor li faria estrenar ara mateix la no menys notable Glengarry Glenn Ross". [Marcos Ordóñez: ABC, febrer de 1989]

EL LLIURE Y SU MEMORABLE VODEVIL HISTÓRICO: "Un Jordi Bosch ('El Comte Almaviva'), sencillamente perfecto, en el mejor trabajo, creo yo, que puede exhibir su trayectoria profesional". [Joan-Anton Benach: La Vanguardia, 10/02/89]

"(...) y por esa extraordinaria interpretación que va desde las escenas entre la condesa (Anna Lizarán), Susana (Emma Vilarasau) y Querubín (Santi Ricart) hasta el conde Almaviva de Jordi Bosch, toda una revelación". [Joan de Sagarra: La Guía del Ocio, febrer de 1989]

GRAN ESPECTÁCULO, ENTRAÑABLE HOMENAJE: "Jordi Bosch (Comte Almaviva) deja, asimismo, otro quehacer de la víspera -su Vulcà de "El desengany" que se representa en el Teatre Romea- y en su brillante actuación se advierten los progresos que ese actor, hoy de primerísima talla, ha efectuado en poquísimos años...". [Joan-Anton Benach: La Vanguardia, 02/07/92]

"LAS BODAS DE FÍGARO" [Madrid]

"El resto del reparto, con Anna Lizaran (la Condesa), Jordi Bosch (el conde Almaviva), Mónica López (Susana), Santi Ricart (Querubino), Carlota Soldevila (Marcelina) y Alfred Lucchetti (Bartolo) en los principales papeles, dio también su gran lección de teatro, su integridad moral digna de aplauso" [José Luis Rubio: ABC, 04/06/94]

"Inteligentísima Ana Lizarán, (...), encantador el torpe conde de Jordi Bosch...". [Diario 16, 18/09/94]

"La nit de la Comedia va quedar clar que uns es mouen en castellà millor que altres –el mateix Jordi Bosch que es va fer l'amo; (...). Una representació amb moments molt brillants a càrrec dels tres actors esmentats (Bosch, acabant sempre en punta, fent gala una vegada més de les seves enormes dots per a la comèdia)". [Marcos Ordóñez: Avui (Quadern de teatre), 19/09/94]

- A causa del gran èxit, l'espectacle va haver de prorrogar la seva primera estada al Teatre Lliure.

- "Les noces de Fígaro" (v.catalana) es va estrenar sense subtítols a l'Expo de Sevilla a causa d'una retallada de pressupost de l'Expo.

- Sumant les versions catalana i castellana, l'obra va rodar durant 5 anys. La gira en castellà va aconseguir més de 40.000 espectadors.
- Publicitat al Festival del Grec

primera part [RTVE]		segona part [RTVE]

teatre menú principal