En el cim de l’època romàntica, coincidint amb Jules Verne, Narcís Monturiol va imaginar que el fons del mar era navegable. El seu sentit pràctic li va fer veure que el seu somni es podia transformar en realitat. En aquells anys, Barcelona començava el seu creixement industrial i una part de la societat el va ajudar a construir el submarí. Monturiol va lluitar amb tenacitat i va dedicar  quasi tota la seva vida al seu invent.

La vida i obra de Narcís Monturiol, un autèntic heroi del seu temps i la primera persona a imaginar i realitzar un viatge pel fons del mar dins d’una nau, base dels moderns submarins. Bellmunt fa un retrat de l’home i de la societat que l’envolta.

“No és un símbol català segons la vella usança, sinó individualista, lúcid i idealista , que va lluitar contra el seu temps”. [Quim Casas]

"(...) La pel·lícula de Bellmunt s'inscriu sense cap dubte en el subgènere del biopic (...). Però el gran problema de Monturiol, el senyor del mar és no haver sabut contenir el munt de dades històriques i biogràfiques sobre la figura del genial inventor. Al guió li falta aquella espontaneïtat anecdòtica –versemblant o no- que tan bé sabien introduir els americans en les seves pel·lícules. Potser a l'inici del film s'endevina l'intent de donar aquesta mirada de subtil familiarització amb el personatge, quan el mateix Monturiol es fa passar per l'amant de la seva dona per tal de no ser descobert pels soldats. Però malauradament no torna a haver-hi cap altra incursió anecdòtica que faci de l'inventor del submarí modern un personatge humanament interessant. Els episodis dels accionistes o dels icarians, per exemple, són fruit de la pressió del context històric: feixucs i llargs, enterboleixen clarament l'agilitat de la trama. És una llàstima que Francesc Bellmunt no s'hagués oblidat per un moment de totes les dades que tenia per fer de Narcís Monturiol no un lògic fruit de la seva època, sinó un personatge que pogués transmetre la intensitat de la seva vida a tot un públic. És innegable que l'esforç de producció es respira en cada detall de la direcció artística de Josep Rosell, en el magnífic vestuari de Nereida Bonmartí, en l'esplèndid maquillatge de Chass Llach (plasmat sobretot en la figura d'Abel Folk interpretant l'arriscat paper de Narcís Monturiol, al costat del fidel amic Martí Carlè, encarnat pel simpatíquissim Jordi Bosch en una de les relacions més ben explicades del film) i en la lluminosa fotografia de Javier G. Salmones. I s'ha de ressaltar finalment el lluït esforç de la construcció dels submarins Ictíneo I i II, suports indispensables per a la immersió de Francesc Bellmunt en aquest complex oceà d'esdeveniments històrics". [Núria Bou: Avui, 26/4/93]

·     La pel·lícula es va estrenar en “Gran primícia nacional” a la Sala Juncal de Figueres el 22 d’abril de 1993.

·     Es va publicar un llibre amb el guió i fotografies de la pel·lícula (podeu trobar més dades a la secció de shopping)

·     La reproducció a mida natural de l’Ictineu que es va realitzar per a la pel·lícula va ser exhibida (si la memòria no em falla), com a promoció, a la plaça de Catalunya i actualment es troba ubicada davant dels cinemes Imax, al Maremàgnum de Barcelona.

marenostrum.org - pàgina que parla de l’Ictini, il·lustrada amb fotografies de la seva rèplica

wikipedia - biografia completa de Monturiol

galeon.com - tota la filmografia del director Francesc Bellmunt

cinema pàgina principal

© La pàgina d'en Jordi Bosch